Avui a l'hora de pràctica hem pogut aprofundir més en les teràpies de Mary Cover Jones per reduir les fòbies, l'anomenada teràpia de dessensibilització sistemàtica. Suposadament amb deu passos l'haurem resolt un problema de fòbia a les abelles a una nena de tan sols 5 anys.
Vist per sobre, sembla bastant fàcil això de crear passos poc a poc però una vegada et poses a estudiar aquests passos i a posar-los en marxa, és molt més complicat del que em pensava. Perquè els passos han de ser molt graduats i tot i que tot ho facis correctament, a la realitat intervé un paper molt important la mateixa nena, ja que es ella qui decidirà el temps de cura, si avançem o no d'un pas a l'altre i fins i tot, si estem equivocats i hem de camviar alguns dels nostres esquemes.
Avegades els passos eran massa llunyans uns dels altres, i avegades senties que no hi avançaves això ha sigut el més difícil, trobar els 10 punts amb una graduació semblant i un bon resultat al final.
Vist per sobre, sembla bastant fàcil això de crear passos poc a poc però una vegada et poses a estudiar aquests passos i a posar-los en marxa, és molt més complicat del que em pensava. Perquè els passos han de ser molt graduats i tot i que tot ho facis correctament, a la realitat intervé un paper molt important la mateixa nena, ja que es ella qui decidirà el temps de cura, si avançem o no d'un pas a l'altre i fins i tot, si estem equivocats i hem de camviar alguns dels nostres esquemes.
Avegades els passos eran massa llunyans uns dels altres, i avegades senties que no hi avançaves això ha sigut el més difícil, trobar els 10 punts amb una graduació semblant i un bon resultat al final.
A classe general, hem continuat amb l'origen de la psicologia i ha aparegut el nom de Skinner i les famoses caixes que tant havia sentit a parlar. No se ben bé el perquè, quan li dius a la gent que estudïo psicologia, et parlen automàticament de les caixes de Skinner i de que no els hi analitzis. Són dues cosses que pràcticament tothom sap, aleshores havia d'estar atent a l'explicació sobre el condicionament operant d'aquest home.
Tot és psicologia perquè quan he sentit la paraula "Skinner" del professor, la meva ment s'ha anat uns segons al cap de totes aquelles persones que m'havien parlat de les caixes i aviat va tornar al professor i a la seva explicació. Va ser una mena d'introspecció que hi vaig fer en aquell moment.
He vist els 3 videos de la web del mòdul http://fonamentsdepsicologia09-10.blogspot.com/ i tot i que un està en anglès s'entenen molt bé i en forma d'imatge és molt més eficient la capacitat per aprendre.
Per finalitzar faig la meva reflexió sobre el video de la "super nanny". No m'ha sorprès molt la mala conducta del nen ja que hi tinc experiències prèvies a prop de nois iguals però m'ha sorprès i molt com uns pares quan es veuen reflexats a la pantalla del televisor s'adonen del seu paper tan dolent com a pares i del perquè no són capaços de veure igual que en el video, que ho estàn fent malament però a la vida real, sense necesitat de veure's al televisor.
Com afecta psicologicament el fet de veure't gravat? És tant i tant efectiu? Penso que si tan sols els pares amb nois afectats s'hi poguessim veure, ja camviarien, i molt, la seva conducta i així la del nen.
Tot és psicologia perquè quan he sentit la paraula "Skinner" del professor, la meva ment s'ha anat uns segons al cap de totes aquelles persones que m'havien parlat de les caixes i aviat va tornar al professor i a la seva explicació. Va ser una mena d'introspecció que hi vaig fer en aquell moment.
He vist els 3 videos de la web del mòdul http://fonamentsdepsicologia09-10.blogspot.com/ i tot i que un està en anglès s'entenen molt bé i en forma d'imatge és molt més eficient la capacitat per aprendre.
Per finalitzar faig la meva reflexió sobre el video de la "super nanny". No m'ha sorprès molt la mala conducta del nen ja que hi tinc experiències prèvies a prop de nois iguals però m'ha sorprès i molt com uns pares quan es veuen reflexats a la pantalla del televisor s'adonen del seu paper tan dolent com a pares i del perquè no són capaços de veure igual que en el video, que ho estàn fent malament però a la vida real, sense necesitat de veure's al televisor.
Com afecta psicologicament el fet de veure't gravat? És tant i tant efectiu? Penso que si tan sols els pares amb nois afectats s'hi poguessim veure, ja camviarien, i molt, la seva conducta i així la del nen.
Bon inici, Javier!
ResponderEliminar